DIA m.: cast. día.
I. Espai de temps en què el sol il·lumina la terra (per oposició a nit); espai de temps que transcorre entre dues nits. Los dies són breus en algun temps del any, Genebreda Cons. 47. Déu... departí la luu de les tenebres e appellà la luu dia e les tenebres nit, Serra Gèn. 3. Feya fer sales | e bells convits | dies e nits | ab los grans fochs, Spill 1482. La llum o la claror del dia: la llum del sol. Per tots, com la llum del dia, | eren els fruits de les branques, Alcover Poem. Bíbl. 13. Fer-se dia, o fer-se de dia, o fer dia (alg.): sortir el sol, començar a haver-hi claror del sol. Clarejar el dia o trencar el dia: sortir el sol. A punta de dia, o al trenc del dia: quan comença a fer-se de dia. L'Europa trontollà, | i despertada a punta de dia al terratrèmol, | d'esglai cruixint-li els ossos, no veia el món germà, Atlàntida i. Com rusc al trenc de dia la dansa se remou, Canigó i. Esser dia clar: haver sortit el sol, haver-hi suficient claror del sol. Abans de dia, o abans del dia clar: abans de sortir el sol. Ans del dia clar ja foren los crestians armats e a punt, Tirant, c. 325. De dia, o de dies: durant el dia, el temps que hi ha claror de sol (per oposició a de nit o de nits). Deuem clamar mercè de dia e de nuit a nostre seinor, Hom. Org. 4. Veritat va de dies, falsia va de nits, Llull Mil Prov. 424. Perill ne puxa esser a aquels qui passaran de nit ne de dia per los carrers, Cost. Tort. I, i, ii. Tot hom qui prena fruyta d'altre poseció de dias, que pach tres sols, doc. segle XIV (RLR, xv, 40). Que vetlen de nit e acompanyen de dia als confrares malalts, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Dia i nit, o nit i dia: en tot temps, durant el dia i durant la nit, sens cessar. Per açò dia e nit no fan mas engenrar e corrompre, Llull Gentil 75. Les inquietuts de les quals són ells atormentats nit y dia, Lacavalleria Gazoph. Gran dia: ben entrat el matí, quan el sol ja fa estona que dóna claror. Essent un dia jo partit | desde Pauia | un bon dissapte ja gran dia, | el sol ben alt, Vent. Pel. 3. Era ja gran dia quant ell partí, Lacavalleria Gazoph. Fer gran dia: arribar tard. «Em pensava arribar d'hora, i he fet gran dia». De bell de dia, o al pic del dia, o al fil del dia, o de bell de dia, o al mig del dia: quan és de dia ben clar. Ell féu axò al mitg del dia, o en presència de tothom, Lacavalleria Gazoph. Dos gats devertint es públich, de bell de dia, devés sa porta de Sant Antoni, Roq. 16. Entre dia: durant el dia, i especialment fora de migdia i de les primeres i darreres hores de claror. «No convé que els infants mengin entre dia, perquè després no tenen gana de dinar o de sopar». Bona gent, si us airau entre dia, al vespre vaja fora la ira, Sermons SVF, i, 223. Decaure el dia: acabar-se el temps de claror solar; acostar-se la nit. Fer del dia nit, i de la nit dia: treballar o estar despert durant la nit, i dormir o reposar durant el dia. Dia clar o dia alegre: aquell en què el sol brilla sense núvols que el tapin. Bon dia, o dia bonic, o dia triat, o dia noble, o dia preciós, o dia de reis, o un dia de cristians: dia esplèndid, sobretot si és a l'hivern. Dia cluc (Empordà), o dia gris: aquell en què hi ha boira que no deixa passar bé la claror del sol. Dia fosc, o dia tapat, o dia cobert, o dia nuvolós, o dia ennuvolat: dia en què el cel està cobert de núvols. Dia rúfol: dia de fred i sense sol. Dia covat: dia en què no corre aire i fa una calor bascosa. Dia carregat: dia mig ennuvolat sense arribar a ploure. Aclarir-se el dia: cessar d'estar ennuvolat. Enfosquir-se o cobrir-se o tapar-se el dia: ennuvolar-se, cessar de fer bon sol. Bon dia!: fórmula usual per a saludar durant les hores del matí. Hi ha variants ampliades d'aquesta salutació, com: «Bon dia i bona hora!»; «Bon dia i bon any!»; «Bon dia que Déu nos dó!»; «Déu nos dó un bon dia!»Tot lo dia (i emfàticament, tot lo sant dia): durant tot el dia. Y tot lo sant dia delay delay de Son Metlo a Son Catetlo, Aguiló Rond. de R. 13. Dia de llaurar: extensió de terra que es llaura en un jornal (Vendrell, Montblanc).
II. Espai de temps que inverteix la terra a donar una volta completa sobre el seu eix, mesurat per l'interval entre dos passos successius del sol sobre un mateix meridià, i que es considera dividit en vint-i-quatre parts iguals anomenades hores. Aquest és el dia natural o dia solar, i per ext., es diu també dia sideral l'espai que inverteix qualsevol astre a donar una volta completa sobre el seu eix. Stigueren molt admirats com tan prest hauien trobat lo que cercauen, car no era passat si no un dia natural del dia que eren arribats, Tirant, c. 64. Set dies estiguí a la porta sens menjar e beure, en los quals tristor e làgremes foren tan solament mon aliment, Metge Somni iii. Y al cap de huyt dies ne stau enfitat, Viudes donz. 473. Dia eclesiàstic: dia natural que per als efectes litúrgics es compta a partir de l'hora de vespres. Dia de mar: dia natural que a efectes de la navegació es considera que comença a les dotze del dia per tal de facilitar els càlculs econòmics. Dia de navegació: cada fracció de vint-i-quatre hores en què es considera dividida la suma dels períodes exactes de temps que un mariner va embarcat.
III. En el curs del temps, cada divisió, de la durada d'un dia solar, que comença al punt de mitja nit i consta de vint-i-quatre hores. D'aquest present dia tro a pentacosta, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). La fama era per tota la ciutat del dia de les bodes de Evast e de Aloma, Llull Blanq. 1. Per ço en lo dit dia nos batejaren, Pere IV, Cròn. 29. Qui seria complit a XIII dies del mes de febrer, ibid. 43. Un dia: locució per a indicar un temps indeterminat, sia passat, sia futur. Un dia estant yo en una mia alqueria..., a mi vench en visió un prohom vell, Muntaner Cròn., c. 1. Jo espero de tornar a veure un dia la mia patria, Lacavalleria Gazoph. Vora la mar de Lusitània un dia | los gegantins turons d'Andalusia | veren lluitar dos enemics vaixells, Atlàntida introd. Qualque dia o algun dia: Si prens els banys qualque dia, Penya Poes. 53. Un dia part altre, o un dia sí i l'altre no: cada dos dies. Anaban los vehins a portar-li novas de las malifetas de son hereu; cosa que succehia lo menys un dia si y un altre no, Vidal Vida en lo camp 219 (ap. Balari Dicc.). Un dia part altre i dos arreu, o Un dia sí i l'altre també: cada dia o quasi cada dia. Un dia que altre: alguns dies separats sense intervals regulars. Jo, fora d'un dia qu'altre qu'exís ab en Vicens, romania a casa, Joaquim Riera (Jocs Fl. 1869, p. 218). L'altre dia: fa dies (en nombre indeterminat, però generalment sens passar d'un mes). L'altre dia de pagès: fa molts de dies, fa bastant de temps. L'altre dia de pagès | era una bastida vella, Penya Poes. 136. En son dia, o Al seu dia: quan serà temps oportú. En dia que...: loc. adv. equivalent a ‘quan’. «En dia que et surti una ocasió de vendre la casa, ven-la». Del dia: d'avui, o del temps present. «Ous del dia»: ous postos avui mateix. Portar o tenir les coses al dia: tenir-les corrents, sense retrassos. «Nosaltres portem la comptabilitat al dia». Dia per dia: comptat exactament sense un dia de més ni de menys. Ell hi arribà un mes després que fou partit, dia per dia, Lacavalleria Gazoph. Cada dia (i ant. cascun dia): tots els dies. Cascú dia, doc. a. 1283 (RLR, iv, 55). Cascun dia sia tengut, Ordin. Pal. 12. Visita quiscun dia lo dit senyor, Cançoneret Aguiló. Jesús hi pren posada cada dia, Verdaguer Idilis. Cada dia que el sol surt o cada dia de Déu: formes emfàtiques vulgars per a dir ‘cada dia’. Hi va cada dia de Déu i fins ara ningú no l'ha pogut desbancar, Ruyra Parada 14. En les Homilies d'Organyà es troba el llatinisme dia cotidi (=quotidie): Deuem entendre los doctors de sancta ecclesia qui dia cotidi pregan déu per els, Hom. Org. 8 vo. En l'altre dia, o a l'altre dia: al dia següent, l'endemà. Los missatgers... demanaren-los acort, e els donaren-lo'ls tro en l'altre dia, Jaume I, Cròn. 2. El dia menys pensat, o El millor dia: qualsevol dia (es diu d'una cosa que pot succeir sense dia fixat). A dia sabut, o A dia cert, o A dia diat: en un dia fixat d'abans. Altres richs hòmens de Cathalunya... que a dia sabut que els fossen a Montsó, Jaume I, Cròn. 399. Fes assaber per tota la terra que, a dia sabut, aquells sàpien que lo rey d'Aragó ha assetjada Fraga, Desclot Cròn., c. 2. Lo rey de València... manà que tots fossen a València a dia cert, a cavall e a peu, Desclot Cròn., c. 49. Qui'm donaràs per fermança de tornar a dia cert?, Eximplis, ii, 70. Dia de treball, o Dia de feina, o Dia feiner o fener (ant. fasener), o Dia obrer: dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils. Per cascú die fasener que farà lo dit servezi, doc. a. 1309 (RLR, viii, 60). En la muntanya servexen los servents als muntaners vint e quatre dies obrers per un mes, Cost. Tort. 16 vo (ap. Aguiló Dicc.). Hoyu lo sermó huy que no'n sou tenguts, perque és dia fahener, Sermons SVF, i, 187. Dialectalment el dia fener es diu també dia de cada dia (Gandesa, Tortosa). «Los dies de cada dia es pot treballar; los diumenges, no». Dia de calçons amples: dia en què es pot treballar al camp (Tortosa). Dia festiu, o Dia de folga, o Dia de festa: dia en què no es treballa perquè cal commemorar una festa, o simplement perquè és diumenge. Dia dominical (ant.): diumenge. E avets fet dia feriall | dell sant dia dominicall, Carta cel, ms. 451. Dia redó: dia fener entre dues festes (Empordà, Val., Men.). Dia del judici (o del juí): el dia en què Jesucrist vindrà al món a judicar tots els homes. El dia del iudici de qui... a predicar, Hom. Org. 2 vo. E quant vindrà al dia del juhi, Sermo St. Pere 127. Dia de Nadal: el dia en què es commemora el naixement de Jesucrist. Dia de cap d'any, o Dia d'any nou: el primer dia de l'any. Dia dels Reis: el 6 de gener, en què es commemora l'adoració de Jesús pels Reis d'Orient. Dia de cendra, o Dia de la cendra: el dimecres de cendra o primer dia de Quaresma. Dia de bixest: el 29 de febrer. Dia del Ram: el diumenge anterior immediatament al de Pasqua florida. E que'l vuiten dia era el dia del Ram, Jaume I, Cròn. 102. E'alí cavalcà Jesucrist en la somera lo dia del ram, Treps Rom. 84 vo. Els dies sants: el dijous, divendres i dissabte de la Setmana Santa. El dia de Glòria (Gandia), o Dia d'Aleluia (Pobla de L.), o Dia de Pasqua: el diumenge en què es commemora la Resurrecció de Jesucrist. Dia de partir el pa: el dia de Corpus, i també el dia dels Morts (en el segle XVI, segons Aguiló Dicc.). Dia de Difants, o Dia dels Morts, o Dia de les Ànimes: el dia 2 de Novembre, en què es commemoren els feels difunts. Els darrers dies: el carnaval, o sia, els tres dies immediatament anteriors al començament de la Quaresma. «Sa corema passarà | així com es darrers dies; | a Pasco hi haurà novies | i tots 'nirem a ballar» (cançó pop. Mall.). Dies emmanllevats: els tres primers dies del mes d'abril. (V. la secció de cult. pop. d'aquest article). Dia de la novia (ant. val.): el dia de les noces. Es vingué a posar tan lelo en ella... que'l dia de la Novia no's volgué jitar en ella per no jafar-li les randes, Rond. de R. Val. 65. Dia D: dia en què està projectada una operació militar la data de la qual es manté secreta. Dia lectiu: dia en què estan obertes les aules d'una Universitat o Institut. Dia feriat: dia en què estan tancats els tribunals; ant., dia fener. Es pijor en dia de festa que en dia feriat, Eximenis Breu Conf. Dia del gos: l'endemà del dia de la festa major, que és considerat també com a mitja festa (el gos significa la peresa de treballar en tal dia). Dia de precepte o Dia de missa: dia festiu en què l'Església té manat que els feels vagin a missa i té prohibit treballar en feines servils. Dia de dejuni: dia en què l'Església té manat dejunar. Dia de peix: dia d'abstinència de carn. També se'n diu dia de magre: En demanen llangonissa | y no'ls en volen donà | perque era dia de magre | que no se'n pot menjà, cançó pop. (ap. Milà Rom. no 166). Dia de carn (o carnal) o dia de gras: dia en què és lícit menjar carn. Si negú menjava peix a dia carnal, Ordenacions segle XIII (Anuari IEC, i, 272). E fes que sia en dia de carn, Robert Coch 26. Dia senyalat: diada notable. Dia de gala (i més vulgarment, dia de xeremies): dia de festa grossa, d'ostentació festosa. De dia en dia, o D'un dia a l'altre, o De cada dia: progressant contínuament. Car la terra nostra se perdia de dia en dia, Pere IV, Cròn. 376. No puxam passegar un pas sens venir de dia en dia en diverses subjugacions, doc. a. 1405 (Capmany Mem. ii, 205). E ja's perdia de dia en dia l'esclesiàstich estat, Spill 9864. Tal dia com avui: en una diada com aquesta. Tal dia com avuy no vatx de berbes, Roq. 44. Grans dies ha: (ant.) fa molt de temps. L'adzembla que era carregada del més singular vi que yo grans dies ha haja vist, Tirant, c. 300. D'un dia a l'altre: contínuament (es diu del qui espera, del qui fa esperar, etc.). Tal dia farà un any: es diu per expressar indiferència o que no es concedeix cap importància a un fet. «Si no em conviden a noces, tal dia farà un any!»Tenir dies, o Anar a dies: tenir diades, estar un dia d'una manera i un altre d'una altra. No tenir mal dia mai: estar sempre alegre, no tenir cap dia de tristor. Encara neixen dies: es diu per significar que encara queda temps per a fer o esdevenir allò de què es parla. «De dies, en neixen a Bagur i en moren a can Janoer»: dita de Llofriu (Bagur està a llevant, i Can Janoer a ponent de la vila de Llofriu). Esser més llarg que un dia sense pa: esser molt llarg, inacabable. Esser dia de matines: haver de llevar-se de matí. Fer-ne tres dies (d'una cosa): parlar-ne molt, donar-li més importància que no té (Men.). «De no-res en fan tres dies» (Ciutadella). No veure dies ni hores que...: (ant.) no esperar gens a... E la cambrera hoynt axi parlar aquest tan altament, no viu dies ni ores que hagués portada aquesta noua a la sua dona, Jacob Xalabin 8. Un dia serà bon dia: vol dir que qualque dia serà oportú o hi haurà possibilitat de fer allò que ara no és possible o convenient.
IV. per ext., Època, espai de temps referit a un esdeveniment o altre (present o futur). En el dia: actualment, al temps present. El dia d'avui o Avui en dia: en la nostra època, en el temps que correm. El dia de demà: en el temps a venir. Del dia: del temps present. Diu ella: Es cert que en el dia | tens poca feyna, espòs meu, Penya Poes. 310. S'altra poesia no està escrita en mallorquí del dia, Roq. 12. Mestre Joanot... pintarà tot aquell retaule que lo dia de vuy està posat en la església de Sant Pere, Docs. Pint. 14. Ets enteniments se són uberts molt avuy en dia, Roq. 12. La meva filla no és com més de quatre noyes d'avuy al dia, Vilanova Obres, iv, 12. Los sants oracles del dia de demà, Llorente Versos, i, 46.
V. pl.
|| 1. Temps de vida; la vida mateixa, l'edat. Et lex a Ramon filio meo... et depars sos dies que e torn a Poncet, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 7). lo no u faré de mos dies, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 18). En temps de nostra uida, e maiorment a la derreria dels nostres dies, Jaume I, Cròn. 1. Per ço que el tenia en Rosseyló, que li hauia dat nostre pare en sos dies, Jaume I, Cròn. 21. Per aventura mos dies són breus e no'm basten a cumplir totes aquestes coses?, Llull Cont. 22, 25. Som pres de la mort e mos dies no són molts, Llull Cavall. 6 vo. En los dies de Herodes, Evang. Palau. Cascun cors de confrare o confraressa qui finirà sos dies dins la dita ciutat, doc. a. 1401 (Col. Bof. xli). Esser de dies, o de grans dies, o entrat en dies, o antic de dies: esser vell, d'edat avançada. No hauien encara terra ni honor per ço com eren tant jóuens... e don Exemen Corneyl era ja de dies, e pesaua-li aquels mals ueya en Aragó tan grans, Jaume I, Cròn. 12. Li vanien dues donas, la una era ansiana e l'altra no era de trob grans dies, Graal 71. Yo com absent | del món vivint, | ... | prou envellit | antich de dies, Spill 175. Samuel era un home antic de dies, Alcover Poem. Bíbl. 43. De pocs dies: de poca edat. Viu un gentil home de pochs dias, mas valent e de bon cors, Curial, ii, 42. «Ja té els seus dies!»: es diu d'una persona o cosa vella. Que en tots los dies de la sua vida mantenga lo meu damunt dit singular insigne, Flos medic. 110.
|| 2. Festa del nom o del natalici de qualcú. «Demà són els dies del meu pare». Donar els dies a algú: felicitar-lo per la festa del seu sant o del seu natalici. Som anat a donar los dies a Bartomeu Serra, doc. a. 1787 (Boll. Lul. xxv, 149).
Refr.—a) «Entre el dia i la nit, no hi ha paret ni tabic»: vol dir que les coses no acabades de dia es poden prosseguir de nits (val.).—b) «Quan el dia creix, el fred neix» (or., occ.); «Quan lo dia creix, creix la fam i creix lo fred» (Tortosa).—c) «Alabat sia el Corpus, que fa el dia llarg» (Urgell, Segarra).—d) «El dia ho escampa i la nit ho arreplega»: vol dir que de dia la gent s'espargeix a treballar i en venir la nit es reuneixen tots a casa (val.).—e) «De dia va ma dona, i de nits crema s'oli»: es diu de les persones que perden el temps de dia i han de treballar de nits (Men., Eiv.).—f) «Qui grandia s'aixeca, tot lo dia trota»; «Qui a dia fet se lleva, tot lo dia trota» (Tortosa).—g) «Cada dia tenim un dia més» (Tortosa).—h) «Després d'un dia, un altre en ve» (val.); «Hi ha més dies que llonganisses» (or., occ., val., bal.); «Hi ha més dies que llonganisses, i més setmanes que botifarres» (Val.); «Hi ha més anys que capellans i més dies que llonganisses» (Tortosa): es diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga execució.—i) «No diguis mal del dia que passat no sia» (o «fins que passat sia»): vol dir que mentres queda temps a passar, es pot esperar un bon resultat.—j) «Qui dia passa, any empeny»: vol dir que vencent les petites dificultats del moment es venç una part de les dificultats de tota una empresa o de tota la vida.—k) «Dia passat, dia trobat» (Cast.).—l) «Cada dia no és festa major» (or.); «Tots els dies no són diumenges» (val.); «Tots els dies no moren canonges» (val.); «No tots els dies són iguals» (bal.); «Hi ha dies i dies» (Tortosa); «De dies, no n'hi ha dos de germans» (or., occ.).—m) «Per un dia bo, cent de dolents» (Tortosa).—n) «Tots els dies són sants i bons per qui està en gràcia de Déu» (Men.).—o) «Moltes raons acurcen el dia» (Mall.).—p) «Dia de bou, tot és bou; dia de porc, tot és xuia» (Mall.).—q) «El món no és fet en un dia»: es diu per significar que tot treball vol el seu temps i no es pot fer precipitadament (Mall., Men.).—r) «Hi ha un dia per cada u»: es diu referent a la mort (Llofriu).—s) «Un dia i altre dia, tot ho destria».—t) «Molts de dies bons fan un any dolent»: vol dir que l'excés de dies de sol i de no ploure perjudiquen l'anyada (Mall., Men.).—t) «Dies i olles curen les coses»: vol dir que amb temps i paciència es consegueix tot (val.).—u) «Dia de festa, dejuni de bèstia»: vol dir que els dies de festa de precepte no cal dejunar (val.).—v) «Qui dia de faena va apanyat, dia de festa va esgarrat» (val.).—x) «Un bon dia, fica'l en l'olla»: vol dir que cal aprofitar les bones ocasions (val.),—y) «Bon dia fón si hi ha què menjar» (val.).—z) «Bon dia és el que plou, si no apedrega» (val.).—aa) «Bon dia, Marc... i era Pere»: es diu referint-se als qui diuen coses fora de lloc, sense estar orientats (Men.).—bb) «Tal te donarà el bon dia, qui et trairia si pusquia»: es diu al·ludint als hipòcrites que davant fan la bona i darrera fan mal (Empordà).—cc) «Cada dia adeprèn de l'anterior» (Bayerri Refr. 478).—dd) «Cada dia és un any»: vol dir que hi ha temps per a tot (Tortosa).—ee) «Un dia, en galera es passa»: vol dir que un dia es passa fàcilment (Tortosa).—ff) «Per a l'home ocupat no hi ha dia llarg».—gg) «Qui no es mor, no té els dies acabats»: vol dir que mentres hi ha vida es pot fer qualque cosa (Val.).—hh) «En ser dia, deixa el llit: tindràs salut i delit» (Dicc. Saura).—ii) «Qui s'ho menja tot en un dia, ho caga tot en una hora» (val.).
Cult. pop.—A) Dites referents a la creixença i a l'acurçament del dia segons les èpoques de l'any: «Per Santa Llucia, [11 de desembre] minva la nit i creix lo dia» (Men.); «A Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça» (Tortosa, Maestr., Val.). Esser més curt que el dia de Sant Tomàs: esser molt curt, i especialment esser-ho d'enteniment. «A Nadal, creix el dia un pas de pardal» (Cat., Val.); «A Nadal, una passa de gall» (Alcoi); «Per Nadal, una passa de pardal» (Men.); «Per Nadal, s'allarga un pam» (Amades, BDC xviii, 128); «Per Sant Esteve, un pas de llebre» (Costa de Llevant); «Per Ninou, un pas de bou» (Empordà); «Pels Reis, una pas d'anyell» (Amades, BDC xviii, 128); «Pels Reis, una passa de véis» (Men.); «Pels Reis, lo temps creix i el fred neix» (Urgell); «Pels Reis, no allarga gens, i ase serà qui ho coneixerà» (Cat.); «Pels Reis, ase és qui no ho coneix» (Cat., Val.); «Pels Reis, ase serà qui no ho coneixerà» (Cat.); «Pels Reis, ase és qui no ho coneix, i més ase qui ho coneix» (Urgell). «Per Sant Julià [7 de gener], una passa de ca» (Empordà). «Per Sant Antoni [17 de gener], una passa de dimoni». «Per Sant Sebastià [20 de gener], una hora el dia es va allargar» (Garrigues); «Per Sant Sebastià, una hora s'avança ja» (Gomis Meteor. 107); «Per Sant Sebastià s'allarga el dia una hora per cada cap» (Vallès); «Per Sant Sebastià, el dia s'allarga mitja hora de cada cap» (Empordà); «Per Sant Sebastià, un pas de milà» (Val.); «Per Sant Sebastià, un pas de marrà» (Berguedà). «A Santa Agnès [21 de gener], una hora més» (Baix Ebre). «A Sant Vicent de la roda [22 de gener], creix lo dia una hora» (Val.). «Per Sant Pau [25 de gener], l'hora cau» (Vallès). «Per la Candelera, un pas de llebre» (Penedès); «Per la Candelera, una hora sencera» (Tortosa); «Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrera» (Amades, BDC xviii, 129); «Per Santa Maria, hora i mitja més de dia» (Val.). «Per Sant Maties [24 de febrer], ja són ben llargs tots els dies» (Amades, BDC xviii, 129); «Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies» (Llofriu); «Per Sant Macià, un pas de ca» (Costa de Llevant). «Quan el codonyer floreix i madura, el dia i la nit són d'una mesura» (Amades, BDC xviii, 129). «Alabat sia el Corpus, que fa el dia llarg» (Urgell, Segarra). «Sant Joan [24 de juny], el dia més llarg de l'any»; «Sant Joan, el dia més gran»; «Per Sant Joan, una passa de gegant» (Men.). «Per Sant Pere, el dia enrera» (Amades, BDC xviii, 129). «Per la Mare de Déu d'Agost, a les sis és fosc» (Val.). «Per Sant Narcís [29 d'Octubre] de sis a sis» (Girona). «Passat Tots Sants [1 de novembre], els dies són germans».B) Rondalla dels dies emmanllevats.—Al Pallars, l'Urgell, la Cerdanya i l'Empordà, els tres primers dies d'abril reben el nom de dies emmanllevats perquè encara hi sol fer el mal temps propi del mes de març; i ho expliquen amb la següent rondalla (de la qual donam diferents variants en la part de fórmules o diàleg): Una vella (o un pastor o un pagès) expressa la seva satisfacció perquè hagi passat el Març sense fer molta destroça, dient una d'aquestes fórmules: «Març, marçot, no m'has mort cap cabra ni cabridot» (Conca de Tremp); «Març, marcel·lí, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell» (Amades, BDC xix, 224); «Març, marçot, no m'has pogut matar cap ovella ni ovellot, sinó una de pelada que mal llop l'hagués calada» (Alt Empordà); «Març, marcerol, no et temo més que un moll de caragol, que els meus corders tenen un pam de cornerol» (Conca de Tremp); «Març, marçol, em fas por com un caragol, perquè ja els anyellets tenen un pam de correjonets» (Vall d'Àger). Aleshores el Març, que és un mes de trenta-un dia, no satisfet encara, demana manllevats uns dies a l'Abril perquè segueixi fent mal temps: «Bril: deixa-me'n un, deixa-me'n dos, deixa-me'n tres, i un que jo en tinc són quatre, que les ovelles de la vella vull pernabatre» (Empordà); «Abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos, i un que en tinc faran tres, i farem pernabatre aquell pobre pagès» (Conca de Tremp). El mes d'Abril deixà al Març els tres dies que aquest demanava, i per això aquests tres primers dies d'abril solen esser dolents com si fossin de març.C) Oracions per a saludar la vinguda del nou dia (recollides per Joan Amades i publicades en BDC, xviii, 129-130, fora la penúltima, que és de Tortosa i l'hem treta de l'obra Refranyer de Tortosa, d'Enric Bayerri, tom i, 461, i la darrera, que és de Borriana i la publica Griera Tr. v, 123). «Déu us do bon dia a tothom del món, al sant sol i la lluna i a Déu que ens la dóna; en nom de Déu em llevaré, set dons n'hi demanaré: primerament, pel cap, enteniment; l'ànima en bon salvament. La nit se'n va, el dia ve; jo no sé quan moriré; pregaré a Déu per pare, la Verge Maria per mare, àngels i arcàngels, pregueu per mi en l'hora de la mort, Amèn» (Barcelona). «Bon sol i bona lluna, | Déu ens dó bona fortuna | per avui, per demà, | per al dia que vindrà; | mentre me la doni avui | jo a Déu seré agraït; | que el dia de demà | la tornaré demanar» (Barcelona). «En nom de Déu omnipotent | es lleva vostre servent, | i mentre es va vestint, | aneu-lo beneint; | i quan ja serà llevat, | guardeu-lo de mal i pecat, | com sempre n'està guardada | la Santíssima Trinitat, Amèn» (Barcelona). «Bon pare i mare, | Déu us dó bon dia i bona hora | com a tota gent de tot el món, | menys als maleïts de Camprodon | que tots són gitanos» (Ripollès). «Bons dies, pare; | bons dies, mare; | el meu cor se n'ha alegrit | que tingué Jesús ungit | a Jesucrist infinit; | esposa de Déu infinit, | abrigueu-me amb vostre manto, Amèn» (Barcelona). «Bon dia mos done Déu; | doneu-mo'l per alabar-vos | i per a puguê salvar-mos | i agrair-vos | los grans favors que mos feu. | En gràcia de Déu mos llevem; | en gràcia de Déu mos gitem. | Bon dia i bona hora mos done Déu!» (Tortosa). «Beneïda siga l'alba, | beneïda siga la llum, | beneït siga el dia | que Déu mos envia» (Borriana).D) Els dies de la setmana són objecte d'una sèrie de recitacions populars, de les quals les més interessants són aquestes: «El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila; el dimarts, pels seus passats, la vella no fila; el dimecres, pels seus deixebles (o bé «el dimecres, a vendre nespres»), la vella...; el dijous, té els dits nous (o bé «a vendre els ous»)...; el divendres, té els dits tendres,...; el dissabte, cuina i pasta...; el diumenge, tot s'ho menja, la vella no fila» (o bé «el diumenge filaria i no n'és dia») (Empordà). «El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila; el dimarts, pels desterrats, la vella...; el dimecres, compra nespres...; el dijous, compra ous...; el divendres, fasols tendres...; el dissabte, la vella capta; el diumenge, la vella menja» (Maresma, Penedès). «Dilluns, pels seus difunts, la vella no fila; dimarts, pels seus pecats, la vella...; dimecres, pels seus deixebles, la vella...; dijous, la vella fa ous; divendres, la vella té els dits tendres; dissabte, la vella capta; diumenge, tot s'ho menja» (Canet de Mar). «El dilluns, faves a munts; el dimarts, faves a grapats; el dimecres, faves seques; el dijous, faves en ous; el divendres, faves tendres; el dissabte, faves en recapte; el diumenge, faves amb fetge» (Calasseit). «Lo dilluns va dir al dimarts | que passés per ca'l dimecres | i preguntés al dijous | si era veritat que el divendres | havia dit al dissabte | que era festa el diumenge» (Tortosa, ap. Bayerri Refr. i, 503). «La so (=senyora) Pepa va al mercat; el dilluns, a comprar lluç; el dimarts, a comprar naps; el dimecres, a comprar penques; el dijous, o comprar ous; el divendres, a comprar faves tendres; el dissabte, tot m'ho gaste, i el diumenge, tot m'ho menge» (Ribera del Xúquer). «El dimarts, a comprar naps; el dijous, a comprar ous; el divendres, a comprar alls tendres; el dissabte, tot ho acapte; i el diumenge, tot m'ho menge» (Alcoi). «Dilluns, es burjons curts; dimarts, es burjons llargs; dimecres, es burjons creixen; dijous, es burjons nous; divenres, es burjons tenres; dissabte, tot ho pasta; diumenge, tot ho menja» (Son Servera, Mall.). «Dilluns, madona té es dits curts; dimarts, madona té es dits llargs; dimecres, a madona es dits li creixen; dijous, madona té es dits nous; divendres, madona té es dits tendres; dissabte, tot se pasta; diumenge, tot se menja» (Men.). «Es jai i sa jaia | a fer llenya van; | es dilluns ensellen; | es dimarts se'n van; | dimecres arriben; | es dijous la fan; | es divenres parteixen; | es dissabte se'n van; | es diumenge la tenen | per coure sa carn» (Campos). Una de les recitacions més curioses dels dies de la setmana és l'anomenada «Setmana del treballador», de la qual el folklorista Joan Amades dóna aquestes dues versions: «El dilluns és la Creu; el dimarts és el Calvari; el dimecres, Doblegador; el dijous, mitjan setmana; el divendres, l'Esperança; el dissabte, la cobrança; i el diumenge, el gastador» (Calendari de refranys, 24). «El dilluns, sant Ja-hi-tornem; el dimarts, sant Jahi-som; el dimecres, sant Mitjà; el dijous, sant Ja-hi-tombem; el divendres, santa Esperança; el dissabte, santa Creu; el diumenge, sant Alegret» (ibid. 24).
Fon.: díə (pir-or., or., mall., men., eiv.); díe (Ll., Sineu); día (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); dío (Palamós, Sa Pobla); díɛ (Maó).
Intens.:—a) Augm.: diàs, diarro, diot.—b) Dim.: diet, dietxo, diel·lo, dieu, dió.—c) D'elogi: diet, diàs.—d) Pejor.: diot.
Sinòn.: jorn (ant.).
Etim.: del llatí dĭe, mat. sign.
2. DIA
Interjecció usada pels carreters per fer que el cavall vagi cap a l'esquerra (Balari Dicc.).