DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EBEN m.
Banús; cast. ébano.
    Fon.: éβən (Barc.). És paraula purament literària.
    Var. form.: ant. ebani (forma de genitiu que es troba en aquest text: Eren vestides de taules de marbre e de fusta de cedre e de ébani, Hist. Troy. 70).
    Etim.: pres del llatí ebenus, nom de l'arbre oriental del qual procedeix la fusta dita banús.