ONA f.
|| 1. Porció de líquid que alternativament s'eleva i es deprimeix en la superfície de la mar, d'un llac, d'un riu, etc., i que aparentment es mou formant cercles concèntrics o línies paral·leles; cast. ola, onda. En la mar amargosa e tempestosa d'aquest món, sofferen tempestes de les ones grans que hi són, Genebreda Cons. 30. Sota les clares ones del noble riu de Ganges, Alegre Transf. 41. I tristos ais responen de l'ona al borbolleig, Atlàntida i. Del blanc polsim de l'ona se n'alcen nuvolades, Ruiz Poes. 9.
|| 2. fig. Cosa que es mou a envestides, a manera d'una ona d'aigua; cast. ola, oleada. Ab ones de sanch son poble saluant, Passi cobles 50. Profuses ones de sagrat perfum, Costa Trad. 153. Llavors una ona de sang li pujà a les galtes, Pons Llar 32. Ones de gent: conjunt de gent que es mou a envestides. «Noltros segadors som deu | i tots venim amb una ona; | però tenim Na Coloma | que no pot arribar a peu» (cançó pop. Mall.).
|| 3. fig. Moviment de vaivé o figura en què una superfície s'eleva i es deprimeix alternativament; cast. onda. «Els teus cabells fan ones»: són crespats, ondulats. Fer ones a una roba: ondular-la. Inflant les ones de la rossa cabellera, Ruyra Parada 155.
|| 4. En la propagació d'un moviment vibratori dins un medi o cos elàstic, el conjunt de les partícules vibrants que es troben cadascuna en una fase distinta de vibració compreses entre dues partícules que es troben en la mateixa fase; cast. onda. «Les ones sonores»; «Les ones lluminoses»; «Les ones de la ràdio».
Fon.: ónə (or., bal.); ónɛ (Ll.); óna, aóna (val.).
Intens.:—a) Augm.: onassa, onarra.—b) Dim.: oneta, oneua, oniua.—c) Pejor.: onota, onot.
Etim.: del llatí ŭnda, mat. sign. || 1.