George W. Bush
George Walker Bush (
Biografia
[modifica]Primers anys de vida i carrera
[modifica]
George Walker Bush va néixer el 6 de juliol de 1946 a l'Hospital Grace-New Haven de New Haven, Connecticut.[1] Va ser el primer fill de George Herbert Walker Bush i Barbara Pierce. Es va criar a Midland i Houston, Texas, amb quatre germans: Jeb, Neil, Marvin i Dorothy. Una altra germana petita, Robin, va morir de leucèmia a l'edat de tres anys el 1953.[2] El seu avi patern, Prescott Bush, era un senador nord-americà de Connecticut.[3] El seu pare va ser el vicepresident de Ronald Reagan de 1981 a 1989 i el 41è president dels Estats Units de 1989 a 1993. Bush té ascendència anglesa i alemanya, juntament amb arrels més llunyanes holandeses, gal·leses, irlandeses, franceses i escoceses.[4]
Educació
[modifica]Bush va anar a escoles públiques a Midland, Texas, fins que la família es va traslladar a Houston després d'haver completat el setè grau. Després va passar dos anys a The Kinkaid School, una escola preparatòria per a la universitat a Piney Point Village, Texas.[5]
Bush va anar més tard a la Phillips Academy, un internat a Andover, Massachusetts, on va jugar a beisbol i va ser el principal animador durant el seu últim any.[6][7] Va assistir a la Universitat de Yale de 1964 a 1968, i es va graduar amb una llicenciatura en arts en història.[8] Durant aquest temps, va ser animador i membre del Delta Kappa Epsilon, servint com a president de la fraternitat durant el seu últim any.[9][10][11] Bush es va convertir en membre de la societat Skull and Bones com a sènior.[12] Bush era un jugador de rugbi i estava al 1r XV de Yale.[13] Es va caracteritzar com un estudiant mitjà. La seva mitjana de notes durant els seus primers tres anys a Yale va ser de 77, i va tenir una mitjana similar sota un sistema de qualificació no numèrica en el seu darrer any.[14]
A la tardor de 1973, Bush va entrar a la Harvard Business School. Es va graduar l'any 1975 amb un MBA i és l'únic president dels EUA que ha obtingut un MBA.[15]
Vida familiar i personal
[modifica]Bush es va comprometre amb Cathryn Lee Wolfman el 1967, però el compromís no va durar. Bush i Wolfman es van mantenir en bons termes després del final de la relació.[16] Mentre Bush estava a una barbacoa al pati del darrere l'any 1977, els seus amics li van presentar a Laura Welch, una mestra i bibliotecària. Després d'un festeig de tres mesos, ella va acceptar la seva proposta de matrimoni i es van casar el novembre 5 d'aquell any.[17] La parella es va establir a Midland, Texas. Bush va deixar l'Església Episcopal de la seva família per unir-se a l'Església Metodista Unida de la seva dona.[18] El 25 de novembre de 1981, Laura Bush va donar a llum unes filles bessones, Barbara i Jenna.[17] Bush descriu que Billy Graham li va desafiar a considerar la fe en Jesús Crist com el Senyor ressuscitat, com va començar a llegir la Bíblia diàriament, entregar-se al Totpoderós, que la fe és un caminar i que ell va ser mogut per l'amor de Déu.[19]
Abús d'alcohol
[modifica]Política interior i internacional
[modifica]George W. Bush era el president dels Estats Units durant l'atac terrorista de l'11 de setembre del 2001 amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de Nova York.
Com a resposta als atacs, l'administració estatunidenca inicià una política d'atac contra el terrorisme islamista radical. Aquesta política portà a la invasió de l'Afganistan (i la guerra al mateix país) el 2002, per perseguir els talibans que havien perpetrat l'atac, i la de l'Iraq el 2003. Per aquesta segona intervenció l'administració americana va al·legar una suposada vinculació entre terroristes integristes islamistes i el règim dictatorial d'en Saddam Hussein.
Iraq fou acusat pels Estats Units de possessió d'armes de destrucció massiva i de voler cedir-les a terroristes islamistes radicals. L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, amb inspectors a l'Iraq, negà les acusacions de possessió d'armes de destrucció massiva i demanà sempre més temps per a poder demostrar la inexistència d'aquestes. La pressió dels Estats Units no va ser prou per a guanyar la votació en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i va començar a enviar tropes a la zona amb la intenció d'atacar l'Iraq sense l'autorització de l'ONU. Segons els seus opositors, l'Administració es va saltar la legalitat internacional. En l'operació el recolzaren: països de la Polinèsia, exrepúbliques soviètiques, petits estats centreamericans i del Carib, i el Regne Unit, Espanya i Portugal, entre d'altres.
Mentrestant, milers de persones a tot el món varen iniciar campanyes per a la mobilització social en contra de l'atac il·legítim dels Estats Units a l'Iraq i que culminà en la primera manifestació simultània a tot el món, l'11 de març del 2003. A Barcelona les mobilitzacions van ser liderades per la Plataforma Aturem la Guerra i la policia va comptabilitzar 1.300.000 manifestants.
Sense el suport de les Nacions Unides, els Estats Units va iniciar la invasió de l'Iraq el 21 de març del 2003 i va acabar l'1 de maig del 2003. D'aleshores ençà, les tropes encapçalades pels Estats Units van ser l'objectiu de la insurgència pro-Saddam i de la islamista que va matar uns 4.500 soldats nord-americans des del final de la guerra i no s'ha trobat cap arma de destrucció massiva.
Lloc en la història
[modifica]George W. Bush fou molt poc popular durant els últims mesos del seu mandat, malgrat haver unit el país durant els atacs de l'11-S i obtenir una important victòria de reelecció el 2004.[20] A causa de la invasió d'Iraq i de l'Afganistan en la «Guerra contra el terrorisme»[21] de l'Administració Bush - i la crisi econòmica, principalment, els ciutadans dels Estats Units, segons alguns sondejos, opinaren que Bush era el pitjor president de tota la història;[22] un sondeig d'historiadors va arribar al mateix resultat[22][23] i compartien opinió amb diversos comentaristes de televisió.[22][24][25][26] Tan pobra era l'opinió pública de Bush que fins i tot la seva esposa Laura Bush i la Secretària d'Estat, Condoleezza Rice van arribar a defensar-lo, declarant específicament que Bush no era el pitjor president de la història dels Estats Units.[27]
Malgrat tot, el President Bush en el seu comiat, abans de Nadal de 2008, es va mostrar confiat en el fet que la història el jutjaria de manera diferent i es reconeixerien els encerts del seu mandat. També és d'assenyalar, que a diferència de l'expresident Bill Clinton, Bush s'ha mantingut, des que va deixar el càrrec, al marge de la vida política, que no pública, i ha evitat sempre criticar el seu successor Barack Obama, malgrat haver desmantellat gran part del seu llegat.
Referències
[modifica]- ↑ TheNewYorkTimes, 24-12-2000. Arxivat de l'original el 26 d’octubre de 2010 [Consulta: 27 desembre 2010].
- ↑ Famous Texans, 03-02-2005. Arxivat de l'original el 15 de setembre de 2008 [Consulta: 1r setembre 2008].
- ↑ «Bush, Prescott Sheldon, (1895–1972)». Biographical Directory of the United States Congress. Arxivat de l'original el 3 de febrer de 2010. [Consulta: 12 febrer 2010].
- ↑ «Ancestry of George W. Bush». Wargs.com. Arxivat de l'original el 14 de setembre de 2018. [Consulta: 20 d’abril 2010].
- ↑ :«An Inventory of Press Office Speech Files at the Texas State Archives, 1986, 1989–2000, undated (bulk 1995–2000)». Texas State Library and Archives Commission. Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2017. [Consulta: 1r maig 2008].
- ↑ «Earning A's in People Skills at Andover». The New York Times, 10-06-2000. Arxivat de l'original el 11 de març de 2005 [Consulta: 1r setembre 2008].
- ↑ «Ruthian rise of Dubya». The Guardian, 03-12-2000. Arxivat de l'original el 26 d’octubre de 2011 [Consulta: 24 gener 2011].
- ↑ «Biography of President George W. Bush». White House. Arxivat de l'original el 26 de juny de 2009. [Consulta: 23 juny 2009].
- ↑ The Washington Post, 27-07-1999. Arxivat de l'original el 5 de gener de 2010 [Consulta: 8 d’abril 2009].
- ↑ Berkower, Simone. «Cheerleading of the '20s: Epitome of masculinity». Yale Daily News. Arxivat de l'original el 10 d’octubre de 2012. [Consulta: 31 juliol 2012].
- ↑ Feinstein, Jessica. «DKE & YPU: Filling precedential shoes». Yale Daily News, 7 d’octubre 2004. Arxivat de l'original el 11 d’abril de 2009. [Consulta: 8 d’abril 2009].
- ↑ Bush, George W., A Charge to Keep (1999). ISBN 0-688-17441-8
- ↑ Cain, Nick & Growden, Greg "Chapter 21: Ten Peculiar Facts about Rugby" in Rugby Union for Dummies (2on ed.), Chichester: John Wiley and Sons, p. 297. ISBN 978-0-470-03537-5
- ↑ The New York Times, 08-06-2005. Arxivat de l'original el 28 de gener de 2012 [Consulta: 24 març 2012].
- ↑ John Solomon, Bush, Harvard Business School and the Makings of a President Arxivat 2017-07-29 a Wayback Machine., The New York Times (18 de juny de 2000). See also James P. Pfiffner, The First MBA President: George W. Bush as Public Administrator Arxivat 2017-10-10 a Wayback Machine., Public Administration Review (January/February 2007), p. 7.
- ↑ Fleck, Tim (25 de març de 1999). "The Woman George W. Bush Didn't Marry" Arxivat 2018-03-05 a Wayback Machine.. Houston Press.com. Recuperat 4 d’abril de 2019.
- ↑ 17,0 17,1 «Read her lips». cnn, 8 d’abril 2001. Arxivat de l'original el 12 de maig de 2008 [Consulta: 12 maig 2008].
- ↑ «The Jesus Factor». PBS. Arxivat de l'original el 30 d’agost de 2011. [Consulta: 1r setembre 2008].
- ↑ Bush, George W. Decision Points. Random House, 2010, p. 47–49. ISBN 978-0-7393-7782-6.
- ↑ «Bush wins second term as Kerry concedes». CNN, 03-11-2004.
- ↑ Expressió emprada literalment per Bush pocs dies després dels atacs de l'11-S vegeu per exemple aquest fragment d'informatius de la NBC, o l'article de TODD S. PURDUM, AFTER THE ATTACKS: THE WHITE HOUSE; Bush Warns of a Wrathful, Shadowy and Inventive War, 17 de setembre de 2001, The New York Times
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Horton, Scott. «"Worst. President. Ever"» (en anglès). Harpers Bazaar, 05-04-2008. [Consulta: 20 gener 2009].
- ↑ "Historians vs. George W. Bush"
- ↑ «"The Worst President Ever"». Arxivat de l'original el 2009-02-04. [Consulta: 20 gener 2009].
- ↑ "He's The Worst Ever"
- ↑ "So Long Worst President Ever; 10 Reasons History Will Hang You"
- ↑ "Top backers: George W. Bush legacy not worst in history"[Enllaç no actiu]
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- The George W. Bush Presidential Library and Museum (anglès)
- Biografia de George W. Bush a The White House Arxivat 2015-01-08 a Wayback Machine. (anglès)
Presidents dels Estats Units | ||
|---|---|---|
George Washington · John Adams · Thomas Jefferson · James Madison · James Monroe · John Quincy Adams · Andrew Jackson · Martin Van Buren · William Henry Harrison · John Tyler · James K. Polk · Zachary Taylor · Millard Fillmore · Franklin Pierce · James Buchanan · Abraham Lincoln · Andrew Johnson · Ulysses S. Grant · Rutherford B. Hayes · James A. Garfield · Chester A. Arthur · Stephen Grover Cleveland · Benjamin Harrison · Stephen Grover Cleveland · William McKinley · Theodore Roosevelt · William Howard Taft · Woodrow Wilson · Warren Gamaliel Harding · Calvin Coolidge · Herbert Hoover · Franklin D. Roosevelt · Harry S. Truman · Dwight D. Eisenhower · John F. Kennedy · Lyndon B. Johnson · Richard Nixon · Gerald Ford · Jimmy Carter · Ronald Reagan · George H. W. Bush · Bill Clinton · George W. Bush · Barack H. Obama · Donald Trump · Joe Biden · Donald Trump |  | |
- Persones vives
- Presidents dels Estats Units
- Polítics texans
- Persones de New Haven
- Alumnes de l'Escola de Negocis Harvard
- Alumnes del Yale College
- Alumnes de la Phillips Academy
- Persona de l'Any de la Revista Time
- Doctors honoris causa per la Universitat Estatal d'Ohio
- Polítics de Connecticut
- Time 100
- Membres del Partit Republicà dels Estats Units
- Naixements del 1946